dimecres, 21 d’octubre del 2009

prumèr contacte "dan el patués"

Quan los de la vath de Benàs (Aragon) e parlan benasqués, "charren/ragonan patués". Lo patués qu'ei a l'aragonés çò qu'ei lo capsinés au catalan. Un idioma de passatge, a mitat gascon, a mitat catalan, a mitat aragonés, enfin 100 % benasqués.
Lo benasqués presenta duas varietats: la deu nòrd (haut-benasqués) e la deu sud (baish-benasqués).
En haut-benasqués, parlat en los cinc vilatges mes septentrionaus, lo caplòc Benàs inclús, los mots qu'acaban en - a que hèn los pluraus en -es com en gascon fronterèr (Luishon e Aran): Les franseses se'n tornen ta París. En baish-benasqués, que'us hèn en as: Las francesas se'n tornan ta París.
Aquò que's nòta tanben dens las fòrmas verbaus.
Vèrbe cantar (escriut cantà en grafia aragonesa), indicatiu present:
h.-b.= canto, cantes, cante, cantem, cantetz (escriut cantets), canten
b.-b. - canto, cantas, canta, cantam, cantatz (escriut cantats), cantan

de comparar dab cantar en gascon luishonés e aranés:
canti, cantes, cante, cantam, cantatz, canten.

conjugason de estar (escriut està en grafia aragonesa):
sigo, yes, ye, som, sotz, son
pps: estau /ppp estats

L'indicatiu imperfèit deus vèrbes en -er e -ir que son deu tipe pirenenc (analogic), com en gascon (lhevat lo gascon sud-orientau - haut-comengés, coseranés, aranés - que l'a majoritariament de tipe occitan), en aragonés e en catalan occidentau pirenenc (ribargorçan, palharés, urgelenc, andorran...).

Per exemple:
pertenecer (escriut pertenesé en grafia aragonesa), ind. imperfèit:
h.b.= perteneceva, perteneceves, perteneceve, pertenecévem, pertenecévetz, perteneceven
b.b= perteneceva, pertenecevas, perteneceva, pertenecévam, pertenecévatz, pertenecevan

servir (escriut serbí):
h.b. serviva, servives, servive, servívem, servívetz, serviven
b.b. serviva, servivas, serviva, servívam, servívatz, servivan


Lo perfèit perifrastic dab anar qu'ei plan corrent en patués.

Tà jo, aqueth documentari en haut-benasqués resulta de hèra bon compréner. Qu'ac compreni absolutament tot. Que m'agrada lo patoés deus vesins!



Despuish 1985, que i a ua literatura en benasqués, poesia e novèlas, mès qu'ei complicat de hèr vénguer los libes tà Tolosa. Dilhèu que'm calerà anar tà Benàs o tà Òsca.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Al "baish benasqués" ragonam patués, no "charram".
adishatz.

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim; grasias pel "ragonament" ! Corregit. :D

Salvador ha dit...

Això és català, català occidental amb influència castellana, per exemple la diftongació port -> puerto, velles -> vieges, similar a algunes variants del valencià.

Joan de Peiroton ha dit...

yayayay...Salvador, a tu no t'han encara atorgat el premi Nobel de la Pau, i no has de preguntar-te per quina raó... :D
Bé, doncs, no. El benasquès és benasquès.
O patués, com dien ells mateixos.
Doncs és occità ja que patués = occità.
Amb influència catalana, d'acord.
Però ja saps que el català es occità amb influència castellana, oi? O no serà el català una mena de benasquès un poc modificat degut a les influències iberes i fenicianes?
I el gascó res més que una mena de benasquès que s'ha perdut les f en passar el coll del Portilló?
En realitat, parlàvem tots el benasqués sense adonar-nos-en.

Salvador ha dit...

No sóc lingüista però quan sento algú parlar sé immediatament si és en la meva llengua o en una diferent, malgrat a vegades no saber si és ibera o fenícia.
Ja sé que a molts a l'Aragó no els agrada reconèixer que parlen català i usen noms com patuès o chapurriau.
Penso que l'única finalitat d'això és debilitar al català, actitud coherent de la part dels castellanoparlants però suïcida pels que parlen aragonès, llengua que molt probablement en menys de 50 anys haurà mort substituïda pel castellà.

Joan de Peiroton ha dit...

Salvador: no, no és així. El benasquès (parlat per, diguessim, 1000 o 2000 persones) va iniciar la seva literatura pròpia al 1985, i això va fer-se a dintre del moviment de recuperació de l'aragonès (al " consello d'a fabla aragonesa" hi son representats benasquesos que parlen e escriven en benasquès, i les primeres obres en benasquès van ser publicades pel consello). No crec que publicar en benasquès hauria estat possible si es considerés com a català. Perquè una literatura en una forma que cau afora de les tres normes del català no hi ha ningú per publicar-la ni a Barcelona - ja que fer publicar un text en valencià per una casa editorial barcelonina no és gens facil, imagina't un text en benasquès!!!- , ni enlloc més. I perqué escriure en català no és escriure en benasquès, i el revers és veritat també. A més, no crec que considerar el benasquès com a aragonès (com ho fa l'Academia de l'Aragonés presidida per Manuel Castán Espot, un Benasquès) o com a llengua independenta (posició de la Sociedat Lingüística Aragonesa, presidida per José Antonio Saura, un altre Benasquès) sigui una manera de debilitar el català. Penso, en canvi, que considerar el benasqués com a català seria una manera més segura de matar el benasquès, sense aportar absolutament res com a garantia de longevitat pel català. I com tu i jo som per la diversitat lingüística, hauriem de posar-nos feliços. ah! I un altre detall: la proporció de lingüistes i filòlegs benasquesos es impressionant. Deu ser un tret genetic propi d'aquesta vall :D.

Chabier Lozano ha dit...

Bien, como filologo e charrador d'aragonés e catalán, reconoixco la complexidat de la catalogación del patués u benasqués. Pero, tot e estando de transición, per a yo ye aragonés. Acumular como castellanismos fetos lingüisticos aragoneses (como la diptongación: ¿"ye" tamién ye castellano? ¿u el toponimo de Gabás "las Pllanas viellas" tamién ye castellano?) ye manipoliar la realidat. Soi conscient d'es elementos catalans e gascons que tien el patués, pero lingüisticment, pa yo perteneix a'l sistema lingüistico aragonés. Salut.