dimecres, 22 de juny del 2011

D'un diccionari a un "dicciounari"

Totòm pòt arreconéisher lo meriti e l'importància deu diccionari francés-gascon en dus volumes de Per Noste. Òbra fondamentau, dejà monumentau, que constitueish dab lo diccionari de Palai ua de las duas referéncias lexicograficas màgers a dispausicion deu beròi òmi gasconofòn. Segur que s'i tròban pècas o causidas discutiblas. Quauques-uas d'aquestas errors - voludas o sonque tipograficas- que son vadudas la signatura d'aqueth diccionari, com per exemple lo mot domèni en lòc de domeni. Que podem constatar domèni dab è aubèrta que s'arretròba dens tots los diccionaris gascons redigits ad arron com lo diccionari gascon-francés de Chaplain e lo diccionari tot en gascon de Morà. Aquò demòstra, s'estosse necessari, l'impact màger deu diccionari de Per Noste. L'error qu'ei a sedimentà's.
De hèit, qu'arretrobam domèni, o meslèu doumèni en grafia de l'autor Louis-Marie Braun-Darrigrand, dens lo diccionari francés-parlars biarnés e gascons o, segon lo son autor, lo "dicciounari francés-parlàs biarnés e gascoûns", pareishut l'an passat en çò de las "Editions regionalismes". Aqueth lexic de 12 000 mots qu'a la particularitat de voler au còp èster respectuós deus dialèctes en localizar los variants e de prepausar ua grafia au còp englobaira e destinada a botar d'acòrd los de l'I.B.G. e los occitanistas. Per çò qui tòca aus parlars, que cau plan díser los mes orientaus, aranés inclús, que i son ignorats o negligits. L'autor que se n'explica e se n'excusa, n'ei pas un ahèr de mala volonta o de causida, senon meslèu ua manca de documentacion. Quant a la grafia, lo Sr L.-M. Braun-Darrigrand (L.-M. B.-D.), alavetz president de l'I.B.G. que prepausa ua grafia personau que pren deus uns e deus autes tà sajar d'unificar las duas grafias en tot inventà'n ua tresau o non sèi quanta. Que vse'n balhi un exemple, tirat d'aqueth diccionari:

Labètz au moument qüand s'ajaquè la brouxa, qu'ou dè ûn cop de cana de nau quintaus e que l'enviè lou mus purmèr tau hoèc.

Non soi pas convençut qu'aquesta grafia suberviverà au son autor, mès aquò rai, de la grafia dab la lengua, que se'n pòt díser com de la rauba dab lo monge. E jo, qui pòrti ua admiracion shens limit envèrs los gramaticians e los lexicografs, que m'èi plan segur crompat aqueth diccionari.
L'originalitat d'aqueth obratge qu'ei multipla. Prumèr, la grafia qu'ei pensada com englobaira, unificadora. Los concèptes qui an amiat l'autor tà las soas innovacions personaus que son interessants. Que'n preni un exemple: qu'ei ben acceptat, ça'm sembla, que la forma nueit (noeyt en grafia de L.-M. B.-D.), enquèra que minoritària en gascon orau, qu'a d'èster la deu gascon normatiu pr'amor qu'engloba totas las realizacions gasconas deu mot, nueit, neit (majoritària), nuit e net. Qu'ei dita englobaira. Que's poderé díser çò de medish deu mot lengua versus lenga, léncoa e dilhèu luenga, mès aquò n'ei pas tant acceptat.
En tot cas, quin unificar en gascon escriut los variants dialectaus gessits deu tractament diferenciau de la d intervocalica latina: càder/càser; escadença/escasença, vàder/vàser etc? L.M. B.D. qu'adopta ua letra navèra, ɠ, tà representar la d/s intervocalica. Atau, dab las grafias caɠe, vaɠe, escaɠença, que prepausa d' unificar graficament totas las fòrmas dialectaus d'aqueths mots. Un aute exemple qu'ei la s finau transformada en glide, notada mes o mens meś (dab un punt sus la s, no'u sèi pas hèr) tà representar mes e mey (mei), idem per eś (es/ei), etc.
A jo aquò que'm hè reaccionar de duas faiçons. La prumèra que'm hè pronosticar introdusir signes navèths e rars n'ei pas ua bona idèa pr'amor que non seràn jamès utilizats per rasons practicas. Totun, qu'ahigerèi de tira lo principi de la grafia englobaira que'm sembla excellent e que caleré guardar aqueth principi. Dit autament, òc a la grafia englobaira, non aus signes complicats e de mau trobar sus un clavièr ordinari. Que poderém perfeitament acceptar combinasons de letras dejà existentas com ac hèn los bretons dab lo digraf zh de Breizh qui permet d'englobar las formas Breiz e Breic'h. Perqué non quauqu'arren com zd tà càzder, vàzder, escazdença? Que seré mes simple de realizacion, ce'm sembla. E que seré mes clar.

Aqueth obratge qu'ei conhit d'anecdòtas etnograficas escriutas parciaument en francés e, per l'auta part, en (hèra bon) gascon. Qu'ei interessant e de bon liéger. Visiblament, l'autor que s'a hèit urós en tribalhar com un damnat. Lo resultat qu'ei interessant, cèrtas. Totun, non pòt pas preténer remplaçar lo diccionari de Per Noste. Tròp de mots que i mancan, shens parlar de l'ahèr de la grafia. Lo problèma màger, per jo, que vien de las limitacions intrinsècas inevitablament ligadas a un tribalh realizat per un autor solet. Daumatge.
Lo dicciounari francés-parlàs biarnés e gascoûns, de Louis-Marie Braun-Darrigrand, que's pòt crompar aquiu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'idea de rediscutir d'ortografia enloc de difusar una norma estable e d'introdusir de caractèrs novèls es un falorditge bèl....