diumenge, 17 de juliol del 2016

Melic, un gasconisme probable en catalan.

Melic, Gasc. melic, var. omelic, meric, id. Aquiu qu'avetz un mot compartit peus parlars deus país gascons meridionaus (de Biarn dinc a Coserans e la Val d'Aran) e peu catalan, non solament l'occidentau (deus Pirenèus dinc au País Valencian) , autanplan per ua partida de mei en mei grana deu grop orientau. Qu'ei un mot autanplan rosselhonés. Lo mot n'ei pas occitan (en dehòra deu gascon). N'ei pas tanpòc atestat en catalan abans la dusau mieitat deu sègle 14 (ved. aquiu).

L'ipotèsi d'un gasconisme en catalan qu'ei hòrt probabla. De segur, en los ahars de gasconisme en catalan, la parentat lingüistica enter las duas lengas que hè qu'ei generaument mauaisit de determinar  quin maine a inventat  un mot  e quin l'a sonque manlhevat. Totun, en aqueste cas precís de "melic", que dispausam d'un bon indici. En gascon, que i trobam shens que la fòrma "melic", que i trobam autanplan la fòrma mei longa  e mei corrècta etimologicament  "omelic" ( de ŭmbĭlīcus ) (cf. Palay), de la quau deriva melic ( l'omelic > lo melic).  Dit autament, lo mot "omelic", a l'origina de "melic", qu'ei gascon. Per contra, "omelic" qu'ei desconeishut en catalan  e n'i a pas nat document entà atestar qu'aqueste mot "omelic" e posca o pogosse estar catalan. Dongas,  lo mot  "melic" que deu estar un gasconisme emprontat peu catalan  medievau.

Lo mot "melic" que s'ei substituit au mot pròpiament catalan llombrígol (deu latin ŭmbĭlīcŭlus) en la llengua valenciana e mei generaument per tot l'airau deu catalan occidentau. Hens los documents catalans o valencians mei ancians, anteriors a la dusau mitat deu sègle 14, sonque llombrígol  o ua de las variantas d'aqueste mot qu'ei emplegat tà díser melic. En un document tarragonin (domeni deu catalan occidentau) de la dusau mieitat deu sègle 14, lo mot "melic" qu'apareish  peu prumèr còp en catalan, totun emplegat en concurréncia dab llombrígol (dus còps) hens lo medish tèxte. "Melic" qu'a fenit per espudir completament lo son sinonime  llombrígol deu domeni deu catalan occidentau , deu quau la llengua valenciana hè partida.  En catalan orientau, per contra, la substitucion n'ei pas acabada, totun qu'ei a progressar, preservant peu moment sonque las Islas Balearas e l'Alguer en Sardenha. En catalan de Conflent, qui ei de l'orientau,  l'unic mot tà díser melic qu'ei "melic". Enqüèra medish a Barcelona, lo mot qu'ei vadut corrent au sègle 20 e que i a passat llombrígol en us.

Lo mot "melic" qu'ei un exemple  clar d'un mot l'us deu quau ei a progressar sonque per de rasons de valor intrinsèca, estetica o  fonetica deu mot, que non per rasons de "dominacion lingüistica" o non sèi pas de qué d'aute. Lo fèit qu'aqueste mot e sia gascon o non, n'a pas arren a véder dab lo son succès en catalan, lo mot n'a pas l'etiqueta "gasconisme" hicada dessús. Se s'espandeish, qu'ei pr'amor qu' agrada, e punt. Lo mot llombrígol que's deu portar ua connotacion negativa, qu'evoca unh aute significat, lo de talòs, de lombric (significat de llombrígol en valencian, o sia llombric en catalan) mentre "melic" que rima dab "bonic" (beròi en catalan) - d'aulhors "bonic" (bonilh x melic) qu'ei locaument sinonime de "melic" en gascon - e lo mot "melic" que sap evocar quauquarren de doç e de bon mercés aus derivats de "mèu" ("melicós" etc).  D'autes gasconismes incorporats en catalan au sègle 14 que son plan coneishuts, com "galet", per exemple (lo deu "béver a galet", "galet" qu'ei la fòrma pròpiament gascona de "canalet"). Totun, tots n'an pas avut un hat tant exitós com lo de melic o de galet en catalan. Per exemple lo vèrbe gascon "afustar", qui significa  "argüeitar"", "espiar d'amagat",  atestat hens un manuscrit catalan de 1359, que i ei completament extint.

Dongas, dinc a la fin deu sègle 14, lo mot llombrígol (devath ua de las soas nombrosas variantas, "llombrigoll", "lombrigol" etc.) qu'èra lo solet mot atestat tà virar lo mot gascon "melic" en catalan, per tot lo domeni,  tant l'occidentau com l'orientau. Lo mot melic que començè a s'espandir peu domeni catalan de cap au sègle 15,  en començant grosso modo peu domeni occidentau e, en orientau, peu septentrionau (rosselhonés). La reparticion melic /llombrígol non respècta pas de fèit las divisions dialectaus deu catalan, çò qui lo cas d'un manlhèu explica plan. Uei lo dia au sègle 21, arron la soa invasion pro recenta de la metropòli barcelonesa , "melic" que continua de progressar en remplaçant chic a chic llombrígol per tot lo domeni continentau deu catalan. Vediatz aquiu entà aver mei de detalhs sus la cronologia de la progression d'aqueste probable gasconisme en catalan.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Adiu Joan, content de’t léger !
Unhaut gasconisme tirat de "melic" qu’ei lo vèrbe "esmeligà’s", per "arríder hòrt", qui m’agrada hèra.
JIG

Joan de Peiroton ha dit...

Adiu JIG! Esmeligà's, un mot plan beròi, òc, que me'n brembarèi!!!! :-)

Joan Pau ha dit...

Que som content de vos tornar líger.
En Comenge-Coserans, qu'avem era fòrma meric.
A un aute còp,
JPF

Joan de Peiroton ha dit...

Mercés Joan Pau peu comentari! Segon Palay, qu'ei autanplan meric en Shalòssa. Qu'èi ahijut meric com a varianta hens lo men tèxte.

Octavià Alexandre ha dit...

Seguint la teva lògica, el català melic també podria ser un aragonesisme a partir de melico. Un cop més, es tracta d'una paraula del romanç pirenaic, que per bé que hagi desaparegut com a tal, no és precisamente una "llengua extraterrestre" com un cop la vas batejar.

Joan de Peiroton ha dit...

Segur que melic e melico qu'ei lo medish mot. Totun la question demora de saber on s'a hèit lo passatge omelic(o) a melic(o). Lo fèit qu'ei sonque lo gascon qu'a las duas fòrmas omelic e melic, çò qui suggereish que lo passage de omelic(o) a melic(o) s'ei hèit en gascon, lavetz melic com melico serén manlhèus gascons (adaptat en el cas aragonés). N'ei pas la soleta ipotèsi possibla, totun qu'ei la mei simpla.

Octavià Alexandre ha dit...

Però el fet que el pas omelic > melic s'hagi produït en gascó no treu que també hagi esdevingut en altres llocs. El fet que la forma *omelic o *omelig no es trobi en els textos coneguts catalans no vol dir que no hagi existit mai. I aquest argument es pot aplicar més o menys a la majoria de suposats gasconismes del català.

Per altra banda, la forma rossellonesa (català septentrional) majoritària és llobrígol, emtre que melic només es troba a la Cerdanya. Font: mapa 53 del Petit atles lingüístic del domini català, vol. I (2007).

Joan de Peiroton ha dit...


Lo mot omelic qu'ei atestat en gascon, non en catalan. Dongas, peu moment, la mia ipotèsi que demora la mei simpla e la mei probable, com ac èi ecriut. Totun, n'èi pas jamèi pretenut qu'èra auta causa qu'ua simpla ipotèsi ni que non se'n podèva pas imaginar d'autas mei complicadas. Totun, los documents taus com los coneishem uei lo dia non saben pas soportar las ipotèsis alternativas. Quant au melic rosselhonés, que'm soi basat sus las dadas deu site qui èi mencionat. Qu'ei un site catalan. Que clavi lo debat aquiu. Mercés!