dilluns, 31 de desembre del 2012

Deu mot "rèn" en gascon e en las lengas deus vesins.


Las lengas escandinavas qu’an dus mots tà designar lo rèn. Un qu’ei simple : ren (suedés, danés) o rein (norvegian) o hrein (islandés). L'aute qu’ei un mot compausat, format en ajustar a la seguida deu prumèr mot, lo mot qui vòu díser bèstia, animau. Per exemple en suedés que i son los dus mots sinonims:  ren e  rendjur;  en norvegian que son rein e reindyr. 
Perqué  reindyr (lit. rèn–animau) e non sonque rein, mei simplament ? Pr’amor a l’origina deu mot ren o rein que i èra lo mot  hran o hrein  qui devèva estar ua sòrta d’adjectiu. L’arraditz indoeuropèa d'aqueth mot (krn, arraditz segondària de kr) qu'ei de bon arreconéisher : que la tornam trobar dens mots nostes com cranicòrn  (còrn en lengas germanicas que s'i ditz horn). Lo mot hrein o hran que ‘s referiva a l'òs deu cap, au còrn. Dongas, la significacion prumèra de hreindyr que devèva estar quauquarren com «animal dab còrns,  animal cornut ». En latin, qu’avem çò de medish dab lo mot cervus (cèrvi en gascon).  Etimologicament, cervus qu'ei, en realitat, un adjectiu  qui significa dab còrns, cornut  (keru-us).  Lo mot ancian Hrein que devèva estar un equivalent semantic deu latin cervus, qu’ei a díser qui’s devó compréner com un adjectiu qui volè díser « cornut » abans d'estar emplegat com substantiu tà designar lo quiti animau, exactament com cervus en latin.  En occitan contemporanèu, que i son hèras los exemples d'adjectius pres com a substantius tà designar animaus o plantas. Per exemple, qu'avem flamenc, allusion a la color roja deu plumatge de l'ausèth,  o enqüèra becarrut, qu'ei a díser qui a un bèc gròs, un becàs. Qu'ei lo nom lengadocian  deu flamenc.


Lo mot norués hreindyr qu’evoluè tà reindyr  (norvegian), rensdyr (danés) e rendjur (suedés). A costat deu mot compausat, que trobam tanben com a sinonims los mots simples provienent de hrein : ren (danés e suedés) , rein (norvegian) . 
Lo mot norvegian reindyr qu’estó incorporat en anglés (reindeer) ,  on i acacè lo mot hran (auta forma de hrein) qui èra lo de l’anglés vielh. L'irlandés, lenga celtica, que s'inventè un mot compausat : réinfhia, qui combina lo mot d'origina escandinava réin (rèn) e lo mot irlandés fia qui vòu díser cèrvi.  La i de réin n'a pas valor de vocau aquiu, que serveish sonque tà indicar quin e cau prononciar la consonanta "n" qui segueish, segon ua règla grafica e fonetica  pròpia deu gaelic. Lo mot irlandés qu'ei evidentament un calc deu mot anglés reindeer, puishqu' en anglés deer a pres lo sens especializat de cèrvi.

Los dus mots escandinaus, lo de forma simpla (ren) e  lo compausat, que viatgèn de cap au sud. L’alemand que s’incorporè  ren hens lo lexic (das Ren) e que s’adaptè com sinonim de ren lo mot compausat Rentier (tier que vòu díser animau en alemand). De la medisha manèra, lo neerlandés qu’a ren e rendier (dier: animau en neerlandés). En alemand com en neerlandés, las formas compausadas que son las mei correntas.

Aquestes dus mots non s’arrestèn pas a la frontèra de Germania. Lo mot compausat  qu’estó incorporat en francés devath la forma rangier, probablament per l'intermediari deu mot alemand, o mei exactament d'un mot escandinau manlhevat per l'alemand -probablament deu danés- e grafiat a l'alemanda , abans qu' estore adaptat a la mòda de l'alemand modèrn.  *Rendjier > rengier o rangier en francés.  Durant quauques sègles, lo mot rangier (tanben grafiat rengier, var. ranger) que coneishó un gran succès en francés e shens designar sonque lo noste rèn. La semblança fonetica de rangier dab sanglier que hasó que los dus mots e's podón con·hóner enter si e quitament ibridizà's. Per exemple lo poèta Joachim du Bellay (sègle 16) qu'emplega lo mot ranger per sanglier e que trobam lo mot ibrid ranglier en tèxtes d'autes autors tà designar o lo rèn o lo pòrc-sanglar.

Contràriament au son parion ren, lo mot rangier non s’i escadó pas tà passar las frontèras meridionaus de França. La causa n'ei probable la soa fonetica  pro particulara, complicada e plan francesa, e fin finau pro desagradabla. D'aulhors, rangier qu’acabè per càder en desús hens la  lenga francesa au profieit deu son sinonim concurrent ren, arribat en francés en viéner de l'alemand, e vadut renne en grafia francesa. Totun, lo mot rangier n’a pas completament despareishut deu lexic francés contemporanèu. Que'u i trobaratz plan present pr'amor lo mot rangier  que continua d'estar emplegat tà designar la figura deu rèn en eraudica.

Dongas lo mot escandinau  ren que contunhé lo son viatge de cap au sud, solet, shens lo son parion  rangier, oblidat hens las "pobèlas" de la lenga francesa. L’aragonés qu’a ren e reno, lo catalan qu’a ren, lo castelhan e l’asturleonés qu’an reno, lo galician reno e rena, lo portugués qu’a rena, l’italian qu’a renna, lo romanch qu’a ren etc. Lo portugués e l’espanhòu qu’an tanben lo mot rangífero, adaptacion de rangifer, lo nom pseudo-latin deu rèn. Rangifer, o meslèu rangyfer, qu’ei un neologisme enigmatic, lhèu un crotzament enter  lo mot latin ramiferus, lit. qui pòrta ramas, e un aute mot, sia un mot lapon raingo (adaptacion deu mot germanic en sami) sia lo mot francés rangier. Aqueth neologisme rangyfer,  o rangifer segon lo naturalista suedés Linnaeus, que remonta tau sègle XIII. Qu'estó inventat per (Sent) Albèrt lo Gran, l'avesque de Colònha.


En occitan, que i son dus mots prepausats en concurréncia tà designar la nosta bèstia. L’un qu’ei lo quite mot rangièr qui trobam notat hens Mistral : un beròi francisme a maudespieit de la soa cara occitana. En realitat, lo mot rangier n'ei pas atestat en cap document de l'occitan ancian ni mejan. Mistral que'u senhala au TdF, totun que balha com a illustracion ua citation de Gaston Febus tirada deu son libe" le livre de chasse" escriut sancèrament en francés. "La rangier est une beste semblable au cerf". Mistral que devè ignorar lo mot, plan atestat en francés ancian e mejan totun cadut en desús e en l'oblit en francés modèrne, lhevat au camp de l'eraudica. Lo poèta provençau que's degó figurar- a tòrt- lo mot qu'èra un occitanisme. L’aute mot qu’ei lo mot d’origina escandinava rèn, un neologisme en occitan, qui remonta tà la debuta deu sègle. L’avantatge deu mot rèn, adoptat peu diccionari de Per Noste (gascon) e peu de  Ch. Laus (lengadocian), e per d'autes en seguir, qu’ei multiple : que demora hens la continuacion de las solucions de las lengas sòrs deu gascon. En particular, l’aragonés e lo catalan qu'an, tots dus,  incorporat lo mot ren. Lo mot rèn qu’ei de fonetica simpla e que’s pòt incorporar en tots los dialèctes e dab tots los sistèmas grafics institucionaus en vigor, shens cambiament.  N’ei pas briga lo cas de rangièr, qui no’s prononciarà pas parièr  d’un parlar a l’aute pr’amor de la seguida « gi ». Aqueth mot rangièr que presenta ua fonetica mei qu’estranha en gascon. D’aulhors, tà sajar de har lo mot mei engolider peus gascons, la wikipedia occitana que se’n va inventar un variant "gasconoïd" : rangèir. Totun, aqueth barbarisme vertadèr que sona mei que lèd en gascon (« rranyèy » ). Lo mot « rèn » que sona hèra mei simple, hèra mei clar e hèra mei beròi e non pas sonque en gascon, senon en las autas modalitats, que tròbi jo.  En tot cas, hens los diccionaris gascons, lo Tot en Gascon inclús, lo mot rangièr o los sons variants pseudo-dialectaus n’i son pas. Que n'i a sonque lo mot rèn.

Aquò dit, lo recors a un francisme o a un neologisme tà díser rèn n’èra pas briga inevitable. Los bascos que disen elur-orein (lit.  nèu-cèrvi). La  solucion qu’ei identica en breton : karv-erc’h  (lit. cèrvi-nèu). En lenga jerriesa, qui ei  normanda, que disen chèr du nord, solucion compartida dab l’ebrèu ‘ayal hatsafon (lit. cèrvi deu nòrd). En chèc, que disen indiferentament sob polární e sob arktický (cèrvi polar, cèrvi artic), etc…Cèrvi neviscós, cèrvi nordenc, cèrvi polar, cèrvi artic, non hasè pas besonh  gran imaginacion tà  trobar solucions alternativas.

Totun, jo que pensi non hè pas besonh abandonar lo mot rèn au profieit d’unha auta expression quina que sia. Los autes n'an pas tanpòc besonh d’abandonar lo mot rangièr se’us agrada. De totas mòdas, quan parlen provençau, n’emplegan pas, e n'an pas a emplegar, mots nostes com gahús, sarri o panquesa. Nosaus tanpòc n’avem pas a emplegar mots estranhs com chin, gau  o rangièr tà díser can, poth, hasan o rèn. Lo gascon qu’ei en contacte dab l’aragonés, lo catalan, l’espanhòu e lo lengadocian qui, tots, an lo mot rèn, ren o reno. Lo maine gascon n’ei pas ni ua isla ni un finistèrre lingüistic. Qu’ei un pont de cap a las lengas d'Espanha. N’ac cau pas jamei desbrombar. Qu'ei tanben pr'amor d' aquò lo mot rèn que ns'està plan miélher que non pas lo mot rangièr qui'ns sembla viéner d'unha auta galaxia.

En tot cas, que'vs desiri a tots un bon an nau 2013!!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Me pense que la rana, un resne filha, fai la parelh coma la galhauda, que quò ne'n i a prenen per sais crapeus... adèle, venguí pas sus ton caier per lu far bolar dins la linguisticaria, nonmàs per t'asoatar 'na bon'annada 2013.

Joan de Peiroton ha dit...

Cavalièr de La Rapieta, qu'as las arregraciadas d'Adèle qui te desira tanben un hèra bon an nau! Me'n vau passejar peu sit ton, tè.