divendres, 26 de febrer del 2016

Calaix / calaish: ipotèsi etimologica arrevesitada, deu latin "capsus"

Calaix: Aranés, calaish, id. En maine gascon, lo mot qu'ei sonque aranés, que significa "tireta". L'etimologia d'aqueste mot tau com prepausada peus diccionaris catalans que n'ei lo grèc calathion, derivat de calathos qui designava ua sòrta de tistèth de vimi, en fòrma de liri. Aquesta etimologia qu'ei tecnicament impecabla, totun pòc plausibla per varias rasons. La prumèra que n'ei la dificultat de har derivar lo concèpte
de   tistèth de vimi entà lo de  tireta. Lo pas semantic n'ei pas guaire evident.  E mei que mei, lo manlhèu grèc aquiu n'ei  pas de bon explicar. Calathos e calathion, que jo sàpii, non son pas etimons productius en romanç.  A maudespieit deu mot latin calathus (manlhèu grèc en latin), l'etimon que seré ua excepcion sonque catalana. Per totas aquestas rasons, l'ipotèsi  etimologica aquesta non m'agrada pas tròp. Que vse'n prepausi ua dusau, plan diferenta e plan latina.

Qu'existeish en parlar catalan de Sort (Palhars-Sobiran) lo mot calàs. Aqueste mot qui  sembla estar ua varianta de calaix (ved. Alcover-Moll), que designa lo lòc on s'i guarda lo blat. Lo ligam semantic qui arreligaré calàs a calathos qu'ei enqüèra mensh evidenta en aqueth cas. Aqueste mot calàs qu'a l'ahur d'un derivat afixat, un supausat cal. Lavetz, que s'agirà mei probablament de cals, deu latin capsus. Lo mot capsus que balhè chas en francés, cas, chascaus, etc en occitan , caus en gascon. De caus lo mot qu'estó faussament "corregit" en cals; las duas fòrmas, l'originau e la "corregida",  que i coexisteishen en lengadocian (cf. Mistral, Alibèrt) . Se non m'engani, lo mot n'ei pas jamei estat atestat en catalan, totun de verificar pr'amor la dita "correccion" que'nse hè pensar  a un catalanisme, cf. lo mot "malaut" -deu lat. male habitus-  "corregit" en malalt en catalan. En tot cas, de causcals, mot plan atestat en occitan, que derivaré lo mot calàs / calaix, atestat en catalan deu sègle 14 enlà. L'atestacion mei anciana qu'ac ei devath la fòrma calays (= "calash").

En gascon, la significacion de "caus" (conservat sonque en Lavedan) qu'ei dobla: "compartiment d'une caisse à grain, coffre".

De manèira generau los descendents deu mot latin capsus qu'an prengudas las significacions qui segueishen en galloromanic (segon Pfister, citat per J. Cerquiglini- Toulet ved aquiu):

I- 1- caisson 2-cage thoracique
II 1- corps de batiment 2- espace dans une grange où l'on entasse le foin ou la paille 3- cabane dans les alpes
III- 1-mâchoire, 2-joue 3- bouche
IV- chas

La significacion I-1 (caishon) que miè tà la de "tireta" de calaix, exactament com en espanhòu, cajón  i vira tireta . Cajón vien de caja, deu latin  capsa.

La significacion II qu'ei plan la deu mot calàs a Sort.

Dongas qu'ei hòrt mei probable calàs que derive deu latin capsus que non deu grèc calathos. Non sèi pas se lo mot latin capsus s'i ei pogut evoluar de manèira "indigèna" en catalan dinc a caus ipercorregit en cals /cal e afixat dab -às: calàs. N'ei pas impossible, com en occitan qui coneish las duas solucions a partir de capsus:  caus e cais. Lo catalan qu'a lo mot queix, aqueste darrèr mot en catalan que sembla correspóner a l'occitan cais, francés chas (de capsus). La e de "queix" qu'ei totun anormau en aqueste mot catalan qui sembla de fèit reconstrusit a partir de queixal (caishau).  La fòrma femenina corresponent a "queix "(e au latin capsa) qu'ei mei normau: caixa (oc. caissa, gasc. caisha,  fr. caisse, un manlhèu en fr.) . La fòrma calàs  que's poderé resultar d'ua ipercorreccion a partir de capsus sia de manèira indigèna en catalan: -> caus ->cals -> calàs sia a partir d'un manlhèu occitan "caus / cals" o gascon "caus",  adaptat en ahur de faussa correccion (cf. malaut -> malalt). Calaix que representaré ua evolucion de calàs possiblament influenciada per caix, caixa o un descendent deu latin vulg. capsealis (caixal -> calaix) o que poderé  proviéner dirèctament d'aqueth descendent de capsealis ("caixal", d'on vien queixal, gasc. caishau )  per metatèsi.  Quant au mot aranés "calaish", qu'ei a l'evidéncia un manlhèu catalan. En tot cas, e en resumit, que jògui lo mot capsus com a etimon de calaix, en plaça deu  mot estranh calathos. Alavetz, lo mot catalan calaix que compartiré lo medish etimon que lo deu son equivalent espanhòu cajón.



5 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És molt viva a la ciutat de València, jo l'he sentida dir "calaix"= "calays" pronunciat, i també pronunciat "calaih" amb el so de jota castellana.

Vicent

Octavià Alexandre ha dit...

Un dels problemes de la teva proposta és que no explica perquè calàs esdevingué calaix, quan resulta que en català la palatalització és regular en paraules patrimonials como p.ex. queixal < capsale.

Per posar-ho d'una altra manera, ningú diria que peix és un manlleu de l'occità peis, per què és absurd.

Joan de Peiroton ha dit...

Car lector, n'èi pas briga comprengut la toa remarca sus peix e peis. Jo tanpòc dic que peix ei un prèst occitan, que tròbi aquò plan absurde, en efèit. Totun, puishque me citas lo mot peix com a exemple, que't cau saber, totun, qu'en lengadocian meridionau lo mot peis que's pronóncia parièr que lo mot peix deu catalan centrau o com peish en gascon, mentre qu'en occità centrau, que's pronóncia peis o pes. E aquí a Perpinhan, lo mot peix que's pronóncia pei. Aquò empacha pas que sia lo medish mot pertot arreu, non? Tot parièr per calàs, calaix en catalan. Qu'ei lo medish mot prononciat dab de petitas variacions foneticas shens qu'aquò sia hòrt significatiu (ved. calàs e calaix en D.C.V.B.). Idem per exemple, per suc, chuc e shuc en gascon o suc e xuc (dial.) en catalan. E compara occitan malaut vs catalan malalt. Male habitus -> malalt. Qu'ei un catalanisme, aquesta anomàlia. Dongas, quant a ua evolucion indigèna caus -> cals ->calàs en catalan, non l'excludirí pas. A mei, l'evolucion capsu- -> cals n'ei pas briga incompatibla dab l'evolucion capsale -> queixal , que las observam parièr en gascon: caus (de capsu) e caishau (de capsale) com en lengadocian: capsu - > caus e cals (dilhèu un catalanisme, aqueste dusau), mentre capsale -> caissal (prononciat caishal = caixal au sud deu domeni). E que podem autanplan imaginar caus -> cals e caixal -> calaix e calàs per influéncia semantica e fonetica de cals. O sia qu'arren d'impossible en aquestas ipotèsis, nada basca !

pepsi ha dit...

Lo "que non" de l'article es un castilhanisme?

Joan de Peiroton ha dit...

pepsi Que non! Qu'ei plan gascon.