divendres, 20 de gener del 2017

Quan la h bohada e's hè f (autas istuèras d'ipercorreccion).

En un document deu Conselh de La Lenga Occitana (p. 43), que i podem léger l'afirmacion susprenenta que la h de "dehens" e vieneré d'ua f latina. L'enganada qu'ei bèra.  En realitat, aquesta h n'ei pas etimologica, lo son ròtle qu'ei d'asseparar las sillabas e empachar l'elision cf. la-hens, qu'ei çò equivalent de la g hens los sinonimes de dehens e de la-hens: deguens, laguens (cf. oc e cat. ancian la-entz, id.). Aqueste ròtle de cohòrta de la h  qu'ei un trèt gascon largament ignorat, quitament peus lingüistas occitanistas, e qu'ei de dòu har. Qu'èi dejà consacrat un article especificament a la h de cohòrta, que'u podetz consultar en clicant acitau.

Enganadas com aquesta deu CLO non son pas briga navas. Los manuscrits de gascon ancian que'n son plens. Ja sabetz la preséncia de la h bohada qu' èra estrictament prohibida en la scripta deu gascon ancian, aquerò desempuish las originas de la lenga escriuta, . La h bohada que n'aparescó pas a la scripta gascona abans la fin de l'atge mejan plan passada,  e enqüèra jamei en la biarnesa deu maine juridic e notariau dinc a l'extincion finau d'aquesta modalitat au sègle 18.  Totas las h bohadas de la lenga parlada qu'èran sistematicament remplaçadas per ua f, quina que n'estosse l'origina.

A còps, la f qu'èra plan illegitima en bèth remplaçar sia ua h germanica sia quitament aquesta h qui'n disi de cohòrta, per exemple fentz en plaça de "hens". Aquesta transformacion ipercorrectora que ns'ei conservada dinc au dia d'uei dab lo nom e toponime  Lafens, en fèit ua varianta de "Lahens" sinonime de "Laguens".

Lo remplaçament de  la h bohada per f qu'èra sistematic en la scripta gascona anciana e que's hasèva shens préner en compde consideracions etimologicas au preable. Las interpretacions que's hasèvan après, a l'etapa de l'adaptacion deu mot en latin medievau. Que n'avem un hèra beròi exemple dab lo toponime bigordan Poiharrèr (Poi harrèr) qui's ditz en francés Pouyferré.   La h bohada deus mots gascons estant censurada en la scripta medievau,  harrèr que vadó farrer qui estó (mal)interpretat com a "ferrer", de "fer" (hèr)".  Podium Ferrerium (sic) en pseudolatin deu sègle 14, uei Pouyferré. En realitat, lo toponime que significa plan Puei arrèr  (cf. l'adreça Poey-arrè hens lo dic. Palay). Las prononciacions locaus deu toponime que soan com Poiharrè e Poi arrè. Com n'i a pas nada traça de hèr en la geologia d'aqueth puei ni d'enlòc mei en aqueth parçan, l'interpretacion latinizaira deu toponime qu'ei a l'evidéncia fantasiosa,  ua maishanta interpretacion basada sus ua ipercorreccion. exactament com en Bascoat  "Fuenterrabía" n'ei de Hondarribia. 

Hondar que significa sable en basco (deu latin fundu(m) + l'afix basco ar qui designa la pertanhença), lo toponime Hondarribia que significa gua de sable, passadera de sable en basco, e non pas... Hont Arràbia! Las fòrmas medievaus deu toponime, Fonte Rapidum  en latin deu sègle 13 e Fontarrabia en gascon ancian que son interpretacions fantasiosas de Hondarribia provocadas per l'ipercorreccion h > f e la prononciacion gascona deu toponime. Non cau pas oblidar lo gascon negre qu'èra la lenga deus notables e letrats bascos deu parçan de Sent Sebastian en aquera epòca (R. Cierbide, ved. aquiu). Uei lo dia, la h bohada, a l'origina de la confusion, qu'a desapareishut de la fonetica basca au sud deus Pirenèus, mentre los parlars bascos deu nòrd que l'an conservada.


Lafens, Pouyferré, Fuenterrabía, aqueths tres exemples que'm hèn créde'm, quan l'escriba gascon i botava  ua f, n'èra pas briga entà prononciar-la com a ua h bohada. Au contra, qu'èra tàd evitar d'aver a prononciar aquesta h bohada. Bohar la h qu'èra probablament considerat com a trèt vulgar,  puishque desconeishut de la lenga latina. La prononciacion f que soava mei com a çò de qui cau.  O sia, d'autes còps, que i avè duas manèiras de prononciar lo gascon: la vulgar - modalitat sonque orau dinc a la fin de l'atge mejan- e la culta, e aquesta darrèra qu'arrefusava la h bohada de la "lenga vulgar" e que la corrigiva sistematicament en la remplaçant per ua f, en realitat de manèira automatica, shens nada consideracion etimologica. D'aulhors, l"escriban de Sent Sebastian  Johan de Bassessari  (1304) qu' emplegava indistinctament en un medish tèxte escriut en gascon  far (lo vèrbe gascon) e açer (sic, lo vèrbe castelhan hacer) e non pas façer (façer qu'èra totun plan la fòrma regularament emplegada en la scripta deu romanç navarrés de l'epòca) , çò qu'amuisha plan la scripta gascona en aquest ahar de f versus h  n'arresponèva pas briga a de consideracions etimologicas. Qu'èra simplament la h bohada qui calè a tot hòrt corregir en f.