dilluns, 16 de setembre del 2013

De las classificacions respectivas deu gascon e deu panda gigant.

Un lector drin enmalit e guaire cortés que m'arrepròcha d'emplegar l'expression lenga gascona e que s'i hè a'm voler demostrar que lo gascon n'ei pas ua lenga, sonqu' un dialècte de l'occitan.

 Non cau pas mesclar las causas ni jogar dab los mots. Lo gascon qu'ei la lenga deus gascons com lo catalan ei la lenga deus catalans  e lo francés la lenga deus francés. Aquò n'empacha pas que lo francés sia un parlar o un dialècte de la lenga d'òil.  De qu'ei la lenga d'òil? Ua rubrica de classificacion lingüistica, pas arren mei. La question de la lenga gascona com a occitana o pas, aquerò qu'ei tanben ua question de classificacion. E la classificacion que depen deus critèris causits. E, malurosament, en aqueth ahar de gran sensibilitat ideologica, qu'ei sovent la fin qui justifica la validitat deus critèris causits, mentre qu'auré d'estar lo contrari, qu'ei a díser qu'aurén d'estar los critèris qui justifiquèssen la conclusion.  La classificacion deu gascon repècte a l'occitan qu'ei arbitrària, en realitat ideologica, pr'amor los critèris qui los linguistas e poderén har servir tà concludir  non son pas briga plan definits, ni quantificables, ni acceptats e compartits per tots.


Ja sabetz que soi scientific de formacion, biologista e naturalista. Dongas que'm permeteratz ua analogia simpla, de bon compréner.  Quan èri joen, los sistematicians n'èran pas tots d'acòrd sus la classificacion d'aqueth mamifèr simpatic qui ei lo panda gigant (Ailuropoda melanoleuca). La gran majoritat deus sistematicians que'u classificavan hens la medisha familha que l'aute panda, lo petit panda o panda ros o panda arroi (Ailurus fulgens), qui vedetz sus las dusau e tresau fotos.

Segon aqueths sistematicians, los dus pandas qu'èran membres de la  familha deu  raton-lavaire, los procionids. Ua petita minoritat  n'èran pas d'acòrd dab aquesta classificacion, qu'afirmavan que calè hicar lo panda gigant dab los ors (familha deus ursids).  Quin explicar aquera divergéncia d'opinion? Simplament pr'amor los sistematicians de l'epòca n'èran pas tots d'acòrd sus los critèris qui calè considerar tà classificar lo panda gigant. Atau que i avè dus camps opausats sus aqueth ahar de la classificacion deu panda gigant. E puish,  mercés a las navèras tecnicas de biologia moleculara desvolopadas despuish las annadas 80 ençà, los critèris qu'an podut evoluar, que se son plan afinats e non son pas mei demorats just anatomics. Per seqüenciacion de l'ADN genomic, que s'an podut comparar los genòmas deu panda gigant, deu panda ros e d'autas espècias d'ursids e de procionids de manèira hidabla e quantificabla. Uei lo dia, qu'ei vadut clar, e acceptat per l'ensemble de la comunautat scientifica, que lo panda gigant qu'ei plan un ors (90 % d'omologia enter lo genòma deu panda gigant e lo de l'ors brun), mentre l'aute panda qu'ei vadut l'unic membre enqüèra viu d'ua familha creada especiaument mercés ad eth: los ailurids (que i estó arrejunhat per d'autas espècias extintas).  Quina conseqüéncia aquest cambi de classificacion a podut aver entau panda gigant o entau panda ros? Absoludament nada, de segur. Arren n'a pas cambiat. Lo panda gigant o lo panda ros que demora un panda gigant o un panda ros, cadun dab las soas exigéncias biologicas, ecologicas e nutricionaus pròpias, quina que'n sia la classificacion. Dongas, la classificacion, que la podetz oblidar. Tot aquò n 'a estrictament nada importància per lo beròi òmi, qu'interessarà sonque aus especialistas qui vòlen compréner l'istòria evolutiva deus mamifèrs.

Com jo non sèi pas los critèris qui'm permeterén de decidir se lo gascon ei occitan o pas, que'm guardarèi plan de préner posicion sus l'ahar de la classificacion deu gascon. A mei, que'm guardarèi plan de créder qui que sia, especialistas o non, en abséncia de critèris clars e quantificables. Qu'èi aprés, com a biologista, que los sistematicians e's pòden enganar per coupa de critèris mau causits o mau definits e que pòden cambiar d'opinion quan los critèris e vaden clars e acceptables per tots. Per çò qui tanh a la relacion deu gascon dab l'occitan, n'i èm pas briga. De critèris clars, definits, quantificables e admissibles per tots non n'i a absoludament pas nat aquiu. Sequenon, tot aqueth beròi monde de la lingüistica que s'aurén podut botar d'acòrd sus ua solucion o l'auta. N'ei pas briga lo cas.

E lo men agnosticisme qu'ei partatjat per d'especialistas arreconeishuts deu gascon com lo professor Thomas Field (lingüista occitanista e gasconista de l'Universitat de Maryland, USA) e lo lingüista bigordan (e locutor naturau de gascon) Jean-Louis Massourre. Totun, Th. Field que'ns rapèra que, per de romanistas  de reputacion internacionau com Achille Luchaire, Edouard Bourciez o mei recentament Gerhard Rohlfs e Kurt Baldinger, tots quate grans especialistas deu gascon, lo gascon qu'ei ua lenga distinta de l'occitan. Au centre deus arguments qui sostienen aquera opinion, que i trobam l'auta question, simetrica de la nosta,   a saber se lo catalan ei ua lenga distinta o non de l'occitan. Tà resumir, lo rasonament qu'ei com segueish: se lo catalan a d'estar considerat com a lenga distinta de l'occitan, que non com un deus sons dialèctes, alavetz lo gascon qu'a d'estar considerat  tot parièr com a lenga distinta de l'occitan, pr'amor  las diferéncias qui separan lo gascon de l'occitan e son mei granas que non pas las qui separan lo catalan de l'occitan (que podetz léger aqueth tèxte deu prof. Th. Field, au demiei d'autes autant interessants, en picar aquiu). Lo romanista britanic Max W. Wheeler qu'estima  la distància qui separa lo gascon de l'occitan n'ei pas mei petita que la enter arpitan e occitan.  (Wheeler, Max (1988), "Occitan", in Harris, Martin; Vincent, Nigel, The Romance Languages, New York: Oxford University Press, pp. 246–278)

Aqueras opinions de linguistas reputats que son mei frequentas que çò qui'n vòlen díser los occitanistas. Que sufeish d'espiar la mapa de las lengas romanicas de la wikipèdia tà i véder que lo gascon i ei plan arrepresentat com a lenga distinta de l'occitan : picatz aquiu (mapa en anglés) o  clicatz sus la mapa que vedetz a l'esquèrra (en catalan). Aquera mapa qu'illustra los articles de wikipèdia en anglés e en catalan sus las lengas romanicas (romance languages en anglés, llengües romàniques en catalan).  Que la trobaratz tanben en rus, en ongarés e en d'autas lengas.

Lo gascon qu'ei tanben arreconeishut com a lenga vertadèra per l'UNESCO. Qu'ac cau soslinhar e tornar díser. Los lingüistas de l'UNESCO non pòden pas estar acusats de parcialitat o de desir de "separatisme". Aquera institucion de l'ONU n'ei pas briga ua sucursala de l'Institut Bearnés e Gascon.

Per jo, qui èi recebut ua educacion scientifica, lo problèma deus critèris que demora sancèr e shens nada arresponsa satis·hasenta. Quin se pòt quantificar la distància d'ua lenga o d'un parlar tà ua auta o tà un aute? Mistèri. Lo copacap que'm sembla enqüèra mei bèth quan e sabem que i a parlars de transicion qui son autant lengadocians com gascons (o vice-versa), o autant catalans com lengadocians (o vice-versa), o autant catalans com aragonés (o vice-versa), etc.  Francament, pelejà's per de questions de classificacion deus parlars que'm hè pensar a las guèrras completament absurdas de lasquaus Gullivèr estó lo testimòni en la novèla de Jonathan Swift. Los parlars que son las lengas vertadèras. La rèsta non ei pas sonque convencions, sovent alimentadas per lo nacionalisme o per d'autas rasons non lingüisticas, quan non son pas desirs de dominacion o de substitucion lingüistica.

 Com ac podetz véder, n'i a pas nada rason tà tirar la pèira sus los qui afirman que lo gascon n'ei pas occitan.  E que cau arrestar de hicar au medish nivèu la question deu gascon versus l'occitan  e la deu valencian versus lo catalan (òc, que soi estat tractat de "blavèr", figuratz-vos). La problematica n'ei pas briga la medisha. Lo valencian n'ei pas arreconeishut per nat romanista com a lenga distinta deu catalan. Lo valencian que  resulta de l'evolucion deu catalan aportat peus colons au país valencian arron la reconquista. La lenga valenciana qu'ei un aute estandard catalan, en vigor en la comunautat qui'u correspon.  Las diferéncias enter catalan principatin (catalan deu Principat de Catalonha) e valencian au nivèu de la lenga escriuta que son petitonetas, que  concerneishen mei que mei punts de conjugason. Mantuas d'aquestas diferéncias que i estón provocadas per las causidas normativas deu quite Pompèu Fabra. N'existivan pas abans. Per exemple las desinéncias verbaus deu subjonctiu en -i , caracteristicas deu catalan orientau (parlat a Barcelona, Palma, Perpinhan etc) e adoptadas com a fòrmas normaus per Fabra, qu' èran consideradas d'autscòps com dialectalismes d'evitar en la lenga escriuta, quitament per los quites  catalans deu Principat e deus Comtats deu Nòrd. Lo valencian, qui  n'a pas aqueras desinéncias en -i, ni en la lenga parlada, ni en l'escriuta,  qu'ei demorat fidèu a la tradicion deu catalan classic. D'aqueth punt de vista, qu'ei lo catalan principatin qui s'ei aluenhat de la nòrma  deu catalan classic, que non lo valencian.  Lo gascon, eth, que resulta de l'evolucion deu latin parlat au territòri deus Aquitani e mei d'un romanista seriós e reputat considera lo gascon com a lenga distinta de l'occitan. Quant a la lenga aranesa, qu'ei un estandard gascon, lo en vigor en Aran, pro diferent de lo qui soi a emplegar aciu. L'aranés estandard o lenga aranesa qu'ei basat suu parlar de Vielha e Mijaran (que i son uèit parlars gascons distints a la Val d'Aran) e qu'ei oficiau en Aran e au principat de Catalonha.


Dongas, tà resumir, la lenga d'aqueth blòg qu'ei plan gascona, totòm qu'ac pòt constatar e arrés no'm contradiserà. Que sia o non occitana,  qu'ac poderatz decidir vosauts medishs s'ac voletz, cars lectors. Jo n'ac harèi pas, pr'amor los critèris qui cau aplicar tà poder arrespóner ad aquera question, jo no'us sèi pas. A l'evidéncia, aqueths critèris n'existeishen pas, o en tot cas pas de manèira objectiva, hidabla, quantificabla e universaument arreconeishuda. E, fin finala, jo n'èi pas a decidir se lo gascon a d'estar classificat o non com a occitan. La classificacion deu gascon, que me'n chauti com d'un calhau sus la lua o com de saber si lo panda gigant e seré un procionid o un ursid.  Jo ne soi pas a deishar la lenga gascona a dormir hens un calaish (ua tireta) dab ua etiqueta classificaira hicada dessús, com s'estosse un parpalhòu esplingat laguens ua bòstia de colleccionaire o d'un musèu.  Jo que m'esfòrci de har víver la lenga gascona en tot har víver aqueth blòg. E, que jo sàpii, a la lenga gascona pas mei qu'au panda gigant,  no 'us hè pas briga hrèita nada classificacion tà poder víver e estar emparats de l'extincion abans que sia tròp tard.

19 comentaris:

Salvador ha dit...

Existeix un gascó estàndard o normalitzat o "batua" o com li vulguin dir? És el que escrius aquí?

Joan de Peiroton ha dit...

Salvador: Existeixen dos estàndards regionals del gascó: l'aranés n'ei un, l'altre és l'estandard biarnés o koinè biarnesa. El primer es basa sobre el parlar de Vielha e Mijaran, es a dir un dels vuits parlars areneses amb els quals compta la Vall. El segon es un gascó composicional, amb molts components bearnesos i presentat com a gascó estàndard . No és completament unificat, accepta algunes solucions alternàtives, en particular a les conjugacions (desinéncies del subjuntius en -i o les classiques). Es la mena de gascó emplegada en aquest blog, amb potser un xic mes d'elements del lexic dels gascons no-bearnesos. En general, els gascons sensu stricto no volen fer servir la koinè, jutjada "més beanesa que no nostra". A més a més, el estàndard no sembla ser la problematica més urgenta pels gascons. Seria més aviat de recuperar tots els parlars de les comunitats, que no crear-ne d'altres dits estàndards. L'unificació lingüística no sembla gens una preocupació gascona. La raó no n' és per falta d'estàndard, és més aviat la volontat del gascó sensu stricto de NO fer servir l' estàndard (en general ben conegut), que no correspondria massa bé als parlars de la seva comunitat. La solució podria venir de l'emergència d'altres estandards regionals.

Maime ha dit...

Un comentari la classificacon de las lengas e son aspect politic. Dises que lo catalan es una autra lenga que l'occitan mas que pertant occitan (vo'es dire lengadocian supause) e catalan son mai pròche que occitan e gascon.

Efectivament lo lengadocian es mai pròche dau catalan que dau lemosin. Mas, me sembla ben, que los linguistas disen que l'occitan e lo catalan fan partida d'un mesme diasistema. Adonc, per dire la chausa d'un biais mai simple, qu'es la mesma lenga, d'un biais absolut. Mas, per de las rasons istoricas e politicas, l'evolucion dau catalan e de l'occitan se faguet d'un biais separat e quò mena a doas lengas, dins lo fach, dins lo biais de las veire mas pas dins l'absolut linguistic. Coma l'afrikans e lo neerlandés. E quò se passarà benleu (d'efiech ne'n sei segur) entre lo gascon e l'aranés.

Per çò qu'es de l'UNESCO, fau 'nar veire sus son site. Lo gascon una lenga vertadiera ? Oc-es lo gascon, lo lemosin, lo lengadocian, son dins la listas de l'UNESCO, emb lo nom alternatiu d'occitan gascon, d'occitan lemosin e d'occitan lengadocian. Emb lo còdi oci per las tres. L'occitan exista pas sus lo site de l'UNESCO, pas directament. Mas per sos dialectes qu'an de las situacions diferentas per çò qu'es de lor sauvagarda. Qu'es benleu pas lo melhor biais de far, mas qu'es entau.

Mas sei de consent emb ta conclusion. Contunha de far viure ton gascon.

Joan de Peiroton ha dit...

Lo còdi oci n'ei pas de la responsabilitat de l'UNESCO e qu'explican clarament que non son pas d'acòrd suu cambi de còdi (abans lo gascon qu'avè lo son pròpi còdi). Mès bon, non voi pas polemicar sus aqueth punt ni suu hons. En tot cas, lo gascon qu'ei plan comptabilizat per l'UNESCO com a lenga europèa en perilh d'extincion, efectivament com las diferentas lengas d'òc segon lo compte e lo vejaire d'aquera organizacion.

Maime ha dit...

Efectivament, en tornar legir mai atentivament lo site de l'UNESCO ai vud que lor posicion es de listar los grands dialectes occitans coma lengas. Cò qu'es tanben una posicion politica. L'UNESCO parla donc, sens i dire, de lengas d'oc e lengas d'oil. Lo ministeri de la cultura francés parla d'una lenga d'òc e de lengas d'oil. N'i a de las posicions per parlar d'una lenga d'òc, d'una lenga d'oil (e de ne'n far surtir lo peitavin, coma lo catalan es surtit de la lenga d'òc).

Mas quò chamnha pas lo fach que dins l'absolut scientific, los linguistas parlen ben d'una sola lenga, d'un diasistema per l'occitanocatalan e per las lengas d'oil.

Joan de Peiroton ha dit...

Maime: I a pas briga d'absolut scientific aquí, sonque de convencions que fan pas l'unanimitat.. Totes los lingüistas son pas d'acòrd sus la relacion entre lo gascon e l'occitan, T'aconselhi de tornar legir Thomas Field, as lo ligam dins lo messatge. L'article es en francés.

Bernat Pescaire ha dit...

Beròia comparason! Qu'aimi lo panda gigant, m'agrada! A mei, es un ors com lo noste Pèdescaus! Martin Pèdescaus qu'es gascon e bien gascon, lavetz lo panda qu'es cosin d'un gascon! Se poiram pas préner l'ors com simbòu a la plaça de la Dauna de capulet?
En tot cas, lo tèxte qu'es clar e plan escriut. Mercés!

Joan de Peiroton ha dit...

Bernat Pescaire: Segur qu'un pèdescauç vegetarian e seré miélher arcuelhut hens la montanha nosta. Totun, que'm sembla tostemps mei aisit de compensar las pèrdas de bestiar dab sòus que d'i har créisher ahorèsts de bambós :-D. Mercés per la vesita e peu compliment!

Octavià Alexandre ha dit...

Em sembla bé que reconeguis que ets biòleg i no lingüista, perquè les teves teories etimológiques són tan dolentes com un mal de queixals.

Joan de Peiroton ha dit...

Octavia Alexandre: hòrt agradiu e plan aimable, com tostemps. Mercés peu compliment.

Anònim ha dit...

Plâ beroy, aqueth tèxte! Toutû, ne parlat pa de la grafie. Causì la grafie qu'ey dejà causì lou sou camp.

Joan de Peiroton ha dit...

Anonime: La grafia qu'emplegui qu'ei la soleta qui èi aprés. Que non podem díser que l'èi causida, non sabí quitament pas que i avè unh auta quan comencèi a apréner lo gascon. E segur que non tròbi pas la grafia febusiana mei cretina ni mei vergonhosa que la mea. Que's valen plan. Que legi d'òbras en grafia febusiana dab gai, quitament se non sèi pas tròp 'emplegar-la corrèctament.

Alexander antisix ha dit...

Sarut a tots. yo pal la llengua de l'alguer: Alguer es una petita ciutat an Sardenya, Italia. Ma so grandament maravillat lligint lo tou blog, que comprench perfectament, ashì esper que vosaltres compraneu similment la mea parlara: us una grafia no estandarditzara per la mea llengua: l'algueres. Ara ma randesh compta que antiguement se parlava na matesha llengua en França, Espanya( catalunya y valencia, y en italia: piemont y part de la liguria. Per my es estara na gran escubelta, y ashiò demonstra la grandaria de las llenguas d'oc. Segonts mi lo gascon es na llengua similar a las altres del grup galloromanz. tenim de llutà paris que no morin aquestas meravillas viventes. Gracias de la atenciò.

Anònim ha dit...

Lo ton parlar qu’ei perfèitament compreneder, Alexandre, e que demostra la grandor de la lenga catalana de l’Alguer dinc a LLeida e de Perpinyà dinc a Alacant :)!

Suu hons de l'article, que soi ad ua.
Quauques annadas a que s'avisèn de que Pluton n'èra pas mei un planeta, senon un planetoïde. Responsa deudit Pluton :
— Tant que viri fau de torns…
Be crei jo lo gascon qu'ei occitan, e que m'agrada d'ac pensar. Pr'aquò, m'aprenossin doman matin de que ne n'ei pas, e qu'ei fin finau ua auta lenga, m'i perderí pas ua minuta de som e que contunharí de gasconejar com audavant.

Hètz beròi !
JIG

Joan de Peiroton ha dit...

Alexander antisix: si, nat problèma, que't comprenem perfèitament. Benviengut au blòg!

Joan de Peiroton ha dit...

JIG: desolat peu retard de la publicacion deu ton comentari. Que se m'avèva escapat. Mila excusas!

Alexander antisix ha dit...

Gracias Joan de Peiroton, so encantat de la facilitat com vos entench; no avia mai cregut que paisos ashì distantz podrian parlà llenguas ashì simils, es per a mì una gran descuberta, com ritench enteresssant la llengua gascona que es molt aprop de la meua, tanbè si tenim diversas normatias graficas, ma ashiò no emporta.

Joan de Peiroton ha dit...

Alexander antisix Lo catalan medievau e lo gascon medievau qu'èran fòrça similars, en particular per çò qui tanh a las conjugasons deus vèrbes. En gascon d'uei lo dia, que disem "enteni, compreni, disi (o dic), tieni quan los nòstes avantpassats gascons de l'atge miejan disèvan entenc, comprenc, dic, tienc o tenc o tinc...Los gascons medievaus disèvan demanar o domanar, mentre los d'uei lo dia disen meilèu demandar o domandar lhevats los aranés qui an conservada la forma genuinament gascona "demanar".

Alexander antisix ha dit...

Gracias Joan, lo dialogue amb tu ma es dimostrant encara de mas, que la llengua algueresa, com diuen alcuns filologues, se està trasformant an un altra llengua, ashiò es ver y es una natural i fisiologica evoluciò que tal idioma a tengut, vols per las distancias amb Catalunya, vols per las influencias que avem tengut de part del italià, del sard y del castellà; lo fect emportant es que es prendint una fisionomia mes occitana que catalana, ashio es alcuant estrano.